La síndrome del túnel carpià és una afecció que afecta el canell i és causada per la compressió del nervi mitjà. És una afecció comuna, amb uns 3 milions de casos als Estats Units cada any. L’afecció sol estar causada per moviments repetitius de la mà i el canell, com ara teclejar en un ordinador o manejar maquinària pesant. Els símptomes de la síndrome del túnel carpià poden ser dolorosos i debilitants, cosa que dificulta la realització de les tasques quotidianes. En aquest article del bloc, explorarem els símptomes, les causes, el diagnòstic i els tractaments de la síndrome del túnel carpià.
Què és la síndrome del túnel carpià?
La síndrome del túnel carpià és una afecció que afecta el canell, causada per la compressió del nervi mitjà. El nervi mitjà discorre per un estret conducte al canell, conegut com a túnel carpià. Quan el nervi mitjà es comprimeix, pot causar dolor, entumiment, formigueig i debilitat a la mà i el canell.
Sol afectar persones que fan moviments repetitius amb les mans, com teclejar en un ordinador o manejar maquinària pesada. També pot ser degut a una lesió al canell, com una fractura o un esquinç.
La síndrome del túnel carpià afecta tant homes com dones, però és més freqüent en les dones. També afecta persones de totes les edats, però és més freqüent en més grans de 40 anys.
Símptomes de la síndrome del túnel carpià
Els símptomes de la síndrome del túnel carpià poden variar d’una persona a una altra, però el símptoma més comú és el dolor al canell i la mà. Aquest dolor pot variar des d’un dolor sord fins a una sensació aguda de cremor. Altres símptomes són entumiment, formigueig i debilitat a la mà i els dits.
En alguns casos, les persones amb síndrome del túnel carpià poden experimentar entumiment i formigueig al polze, l’índex, el dit cor i la meitat de l’anular. També poden experimentar pèrdua de força de subjecció i dificultat per realitzar tasques quotidianes, com ara obrir recipients o girar poms de portes.
Causes de la síndrome del túnel carpià
Com s’ha esmentat anteriorment, la síndrome del túnel carpià sol estar causada per moviments repetitius de la mà i el canell. Això pot incloure escriure al teclat d’un ordinador, manejar maquinària pesant o tocar un instrument musical. També pot estar causat per una lesió al canell, com una fractura o un esquinç.
En alguns casos, la síndrome del túnel carpià pot ser deguda a una malaltia subjacent, com ara diabetis, artritis o malaltia tiroïdal. Les dones embarassades també corren un risc més gran de desenvolupar la síndrome del túnel carpià a causa de la inflor natural dels canells.
Diagnòstic de la síndrome del túnel carpià
La síndrome del túnel carpià se sol diagnosticar mitjançant una exploració física i una sèrie de proves. Durant l’exploració física, el metge (en el nostre cas l’osteòpata o fisioterapeuta) comprovarà si hi ha sensibilitat, inflor i debilitat al canell i la mà. També podeu demanar-vos que realitzeu determinats moviments per comprovar si disminueix la força d’adherència o la sensibilitat dels dits.
El metge també pot sol·licitar una sèrie de proves per confirmar-ne el diagnòstic. Aquestes proves poden incloure una electromiografia (EMG), un estudi de conducció nerviosa o proves d’imatge com ara una radiografia o una ressonància magnètica.
Tractaments no quirúrgics per a la síndrome del túnel carpià
Si la síndrome del túnel carpià es diagnostica precoçment, solen recomanar-se tractaments no quirúrgics. Aquests tractaments poden incloure l’ús d’una canellera, la presa de medicaments antiinflamatoris i evitar activitats que agreugin els símptomes.
En alguns casos, el metge pot recomanar fisioteràpia per ajudar a enfortir els músculs del canell i la mà. Això pot ajudar a reduir el dolor i millorar l’amplitud de moviment.
Cirurgia de la síndrome del túnel carpià
Si els tractaments no quirúrgics no són eficaços, el vostre metge us pot recomanar una intervenció quirúrgica per alleujar la pressió sobre el nervi mitjà. Aquesta cirurgia es coneix com a alliberament del túnel carpià. Durant el procediment, es talla el lligament que travessa el túnel carpià per alleujar la pressió sobre el nervi mitjà.
La cirurgia d’alliberament del túnel carpià sol fer-se de forma ambulatòria, cosa que significa que pot tornar a casa el mateix dia. La intervenció sol realitzar-se amb anestèsia local, per la qual cosa estarà despert durant el procediment.
Fisioteràpia per a la síndrome del túnel carpià
La fisioteràpia se sol recomanar després de la cirurgia per ajudar a enfortir els músculs i millorar l’amplitud de moviment del canell i la mà. El seu fisioterapeuta dissenyarà un programa personalitzat per ajudar-lo a recuperar la força i la flexibilitat al canell i la mà.
El fisioterapeuta també pot ensenyar exercicis per reduir el dolor i millorar la coordinació. Aquests exercicis poden incloure estiraments, enfortiment i exercicis d’amplitud de moviment.
Osteopatia per a la síndrome del túnel carpià
L’osteopatia és una forma de medicina complementària centrada en els processos curatius naturals del cos. Sovint s’utilitza per tractar afeccions musculoesquelètiques, com ara la síndrome del túnel carpià.
Durant un tractament osteopàtic, l’osteòpata utilitzarà la manipulació dels teixits tous per augmentar la mobilitat i alleujar el dolor. També podeu utilitzar estiraments, massatges i manipulacions suaus de les articulacions per ajudar a millorar la flexibilitat del canell i la mà.
Prevenció de la síndrome del túnel carpià
La millor manera de prevenir la síndrome del túnel carpià és evitar les activitats que suposin un esforç per als canells i les mans. Si heu de fer aquestes activitats, feu pauses regulars per descansar les mans i els canells. També assegureu-vos d’adoptar una postura correcta i de treballar de forma ergonòmica quan treballis amb un ordinador o utlitzis maquinària pesada.
També ha de prestar atenció al seu cos i estar atent a qualsevol canvi a les seves nines i mans. Si sentiu dolor, formigueig o entumiment, acudiu al metge el més aviat possible.
En definitiva…
La síndrome del túnel carpià és una afecció comuna que afecta el canell i està causada per la compressió del nervi mitjà. Els símptomes de la síndrome del túnel carpià poden ser dolorosos i debilitants, cosa que dificulta la realització de les tasques quotidianes. L’afecció sol estar causada per moviments repetitius de la mà i el canell, com ara escriure al teclat d’un ordinador o manejar maquinària pesada.
Si la síndrome del túnel carpià es diagnostica a temps, solen recomanar-se tractaments no quirúrgics. Aquests tractaments poden incloure l’ús d’una canellera, la presa de medicaments antiinflamatoris i evitar activitats que agreugin els símptomes. En alguns casos, pot ser necessària la cirurgia per alleujar la pressió sobre el nervi mitjà. La fisioteràpia i l’osteopatia també es poden utilitzar per ajudar a reduir el dolor i millorar l’amplitud de moviment del canell i la mà.
La millor manera de prevenir la síndrome del túnel carpià és evitar les activitats que suposin un esforç per als canells i les mans. Si sent dolor, formigueig o entumiment al canell o la mà, acudeixi al metge el més aviat possible.
Si experimenteu algun dels símptomes de la síndrome del túnel carpià, poseu-vos en contacte amb nosaltres per obtenir un diagnòstic i un pla de tractament adequats. Amb el tractament adequat, podreu reduir el dolor i recuperar la força i la mobilitat.
